dissabte, 30 d’octubre del 2010

Troballa molt interessant

Aquest post és per a ensenyar una idea que vaig trobar en alguns blocs de reciclatge que segueixo i que prové d'aquesta pàgina.
A veure què en penseu... maco, no?

Set tranquil·litat

Amb aquestes vides tan estressades que sovint tenim, no heu pensat mai que bé que s'estaria en un prat, sota un arbre, llegint un bon llibre i escoltant els ocells? Doncs és aquest pensament que ha inspirat aquest conjunt! Per això l'he anomenat "set tranquil·litat". Alguns dels el·lements estan extrets d'un llibre de labors de Tilda però afegint alguns canvis o retocs personals.  La combinació de les dues robes queda amb aire molt romàntic però personalment m'agrada com ha quedat.






La manta és força simple de fer perquè no cal ni acolxar amb masses repunts, d'una banda és de flors i de l'altra llisa però amb les aplicacions de flors que es repeteixen a tot el conjunt. Hi he cosit una beta en un extrem per poder-la plegar com els sacs de dormir.







Amb la bossa he inversat els colors de manera que l'aplicació de la flor quedés al revés de la manta. 
Aquesta aplicació és fàcil de fer: cal planxar entretela una mica gruixuda a la roba, després tallar la flor i per cosir-la a la roba és tan fàcil com posar-la a sobre i anar fent un zig-zag al voltant. 


El dos altres elements són una bossa per a posar ampolles de beguda ( aquesta és per ampolles de 1,5 litres o més petites) i una funda per portar llibres ( que ja us havia ensenyat en un altre post).
Espero que us agradi i us doni un munt d'idees!!!!


dimecres, 27 d’octubre del 2010

Safata decoupage de tardor

He reciclat aquesta safata posant-hi dibuixos que m'inspiren la tardor, un cop feta hi he posat algunes pinyes a dins i ha quedat prou bé. El millor d'aquesta tècnica és que amb poc temps i esforç pots canviar totalment un objecte. Personalitzar una cosa així és també una bona proposta de regal per a fer un detall.

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Bosses Tilda

Aquestes bosses les vaig treure d'un llibre de Tilda, la veritat és que són fàcils de fer i em van molt bé per posar teixits i altres materials de manualitats i queden molt bé penjades. A una d'elles vaig afegir-hi una rosa de Tilda. L'altra està més oberta dels costats i la vaig tancar amb betes de la mateixa roba.

diumenge, 24 d’octubre del 2010

Decoupage en vidre

Amb la tècnica del decoupage vaig poder aconseguir fer un conjunt de decoració amb diferents coses que ja tenia a casa de vidre i espelmes. El decoupage en vidre es fa com amb la fusta però jo hi poso un vernís que permeti netejar el vidre. En el cas dels plats s'enganxen els tovallons a la part de sota i a la resta de recipients jo escullo la part que no s'utilitza per posar coses. És una bona manera d'actualitzar objectes de decoració d'aquells que ja n'estas un xic cansat de veure....

El petit princep a l'habitació

En el moment de pintar la pared de l'habitació de la Xènia vaig mirar diferents opcions per decorar-la. Hi havia possibilitat de quadres, pósters, senefes... o pintar directament els dibuixos. Aquesta última opció m'agradava però no sóc una pintora experta i em feia una mica de por posar-m'hi. La solució va ser un projector! Vaig triar el petit princep perquè és un llibre i un personatge que m'agrada molt i s'ajusta a una habitació infantil, vaig escanejar els dibuixos que em varen semblar més adients i amb un projector vaig poder-los dibuixar molt fàcilment a la pared. I segur que no serà la darrera vegada que ho faré així, perquè el resultat no está gens malament.....

dissabte, 23 d’octubre del 2010

Bossa de roba per l'escola

Avui continuem amb alguns treballs infantils: bosses de roba. Partim d'una bossa simple amb un cordó per a tancar-la de tipus bossa de berenar. A mi m'agrada posar-hi dues nanses com si fos una motxilla perquè sempre es pot portar a l'esquena i va millor per penjar.
Us poso dues versions:
- Unes bosses que vaig fer aplicant després unes butxaques i part de la bossa hi vaig afegir una part d'un vestit de la Xènia que ja no li anava bé com si fós un pegat i aprofitant els volants del vestit.
- L'altra bossa és la que amb la meva filla diem " la del gosset". La idea va sortir d'un llibre on es feia una cosa semblant pero amb una vaca. Vaig comprar roba de carnaval de tipus dálmata i amb fieltre vaig fer el cap de dálmata agafant una plantilla d'un conte. Les línies d'expressió del gosset són amb puntades llargues de fil negre de tipus perlé ( per ganxet). 
 Suposo que es podrien fer moltes variacions amb diferents animals... es tracta de fer anar la imaginació.

dijous, 21 d’octubre del 2010

Davantal infantil fàcil i pràctic

Aquest davantal és molt fàcil de fer i molt pràctic per als nens, tant per utilitzar de pitet com quan juguen i pinten per a no embrutir-se.
Es tracta de tallar un rectangle de roba de 90 X 40 cm aproximadament, fer dos forats en forma de tallada de meló als dos terços exteriors de 15 cm. Cal fer una vora al voltant de la roba i a la part de dalt deixar un pas per a posar un cordó amb el qual es corda la bata. Després s'hi pot fer una butxaca, o dues, decorar al vostre gust...
Amb aquesta mida jo li he pogut posar a la meva filla entre 1 i els 2 anys.
Espero que us serveixi.

Nota: tal i com la Claudia m'ha demanat he posat un gatget traductor pel blog ;-) merci per la idea !

dimecres, 20 d’octubre del 2010

Caixes decorades amb decoupage

El decoupage és una tècnica molt senzilla que consisteix en decorar un objecte primer amb una base de pintura acrílica i després afegint petites decoracions o forrant directament l'objecte amb paper. El paper pot ser l'específic per decoupage (de la casa decopatch, per exemple) o bé es poden utilitzar tovallons de paper ( només la capa impresa). Teniu moltes pàgines web on hi ha tutorials sobre com fer-ho. A la pàgina de decopatch, hi trobareu idees i aquí us poso un curs de decoupage bàsic.

Caixes de fusta que he decorat amb aquesta tècnica:

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Bolsos texans

Aquests bolsos estan fets de texans vells, o texans d'aquells que quan fas el canvi de roba de l'armari ja no serveixen. Després de portar-ne un uns dies ja tinc un parell d'encàrrecs per fer-ne algun més... són realment pràctics i originals. Els acabats i detalls depenen de l'estil que li vulguis donar al bolso. Les nanses es poden fer amb el mateix texà o bé reaprofitar-ne de bolsos vells. També es pot reutilitzar una faldilla texana per fer una bossa per anar a comprar ben original.

dilluns, 18 d’octubre del 2010

Sac de dormir petit, petit

Aquest sac el vaig fer fa uns dos anys, quan va néixer la Xènia, i va perfecte per portar de vacances o fer la migdiada fora de casa. La bossa de conjunt per a transportar-lo també és pràctica per posar  un coixí, una nina o altres coses.
Les mides són de 130 X 80 cm i encara el podem utilitzar.

diumenge, 17 d’octubre del 2010

Fundes per a llibres

Aquí teniu un parell de models de fundes per a llibres. Per fer-les vaig escollir un format de llibre estàndar per poder-les anar posant a quasi tots els llibres que llegim. Es pot fer senzilla o amb nanses per transportar. La idea la vaig agafar d'una mostra de la Margarita, és un pou de bones idees pel que fa a labors i manualitats ;-).

dissabte, 16 d’octubre del 2010

La primera Tilda

Això dels blocs és genial perquè t'adones que cada tema en que et poses és tot un món i permet compartir aficions i moltes idees. Tot i que volia esperar una mica a entrar al bloc la meva nova creació, em fa tanta il·lusió que la poso de seguida. I és que amb aquesta nina entro de ple en el món de Tilda. I com no he triat una bruixeta, que són uns personatges que m'agraden molt.

Ninots per a penjar

Avui us entro la foto d'un follet del bosc que vaig fer per a penjar a la porta de l'habitació de la Xènia, gràcies als seus braços mòbils i al velcro de les mans el podem penjar on ens vungui de gust.

divendres, 15 d’octubre del 2010

El camí que no anava enlloc

"No gaire lluny d'aquí, hi havia un camí petit, petit, que no anava enlloc. I això que els camins acostumen a anar sempre a un lloc o altre, però aquest no. Feia unes quantes voltes, pujava una mica amunt, tirava una mica avall, però en definitiva, el que es diu anar, anar, no anava enlloc. I com que no anava enlloc doncs no l'agafava mai ningú i ningú no el molestava, es va anar fent estret de tantes plantes i flors que van anar naixent a les vores. També els ocells preferien els arbres del seus costats per fer el niu. I els conills van omplir de caus el seus voltants..
Però, el que són les coses! un bon dia, un senyor que tenia molta pressa i anava perdut va trobar el camí i es va posar molt content perquè quan es té pressa i es va perdut trobar-se un camí és una cosa molt important.
El que passa, és que després de resseguir-lo amunt i avall, va cridar tot enfadat: -Aquest camí no va enlloc! Quin fàstic! I se'n va anar rondinant a veure si en trobava un altre.
El camí, quan va sentir els crits de l'home, va quedar molt preocupat. Aquell senyor s'havia enfadat amb ell i l'havia insultat perquè no anava enlloc. Que potser era dolent no anar enlloc? va pensar.
I va creure que potser sí, que no anar enlloc devia ser una cosa terrible. I es va anar posant molt i molt trist pensant que si no anava enlloc ningú no voldria caminar-hi mai, i que acabaria desapareixent engolit per les flors. Quin senstit té un camí si no hi passa mai ningú?- va pensar. I les fulles dels abres se li van tornar grogues i li van començar a caure a terra omplint-lo de colors.
Però resulta que un bon dia, un noi i una noia que s'estimaven molt, tot buscant llocs solitaris, van descobrir-lo i emocionats van ressaguir-lo a poc a poc, perquè ja se sap que l'amor és lent i els qui s'estimen no tenen cap pressa ni ganes d'anar enlloc.
I ell li deia a ella: - Però estàs segura que m'estimaràs sempre?. I ella li responia: -Jo sí, i tu m'estimaràs sempre?
Perque ja se sap que els qui s'estimen tenen molta por de perdre l'amor, i s'hi aferren com si no existís res més... perquè potser no existeix res més.
També al cap d'uns dies van descobrir-lo dos vellets, d'aquells que van amb gorra i bastó, i quan van adonar-se que no anava enlloc, perquè els vellets se'n adonen de seguida d'aquestes coses, van posar-se molt content, perquè els vellets passegen i passegen, però mai no van enlloc, no us havieu fixat mai?
I un va dir a l'altre:- T'hi fixes, aquest camí sembla fet expressament per les nostres cames. I l'altre va respondre: - I per al nostre cor, perquè tot el que varem viure depressa i sense comprendre quan érem joves ara ho podem interpretar a poc a poc.
Un altre dia, i per casualitat, van descobrir-lo dos nenes que jugaven. I com que el camí no anava enlloc, elles van poder imaginar-se que anava on elles volien.
I una va dir a l'altra: - A mi em sembla que aquest camí va a la lluna. I l'altra va afegir: - No, va fins a un país llunyà on són els grans qui van a l'escola i nosaltres fem de guàrdies urbanes dels carrers.
I encara un altre dia va ser un pintor que buscava llocs amagats, qui va descobrir el camí. I quan va veure que no anava enlloc es va posar molt content perquè va pensar que allà podia pintar tranquil perquè hi devia passar poca gent i amb poca pressa. I no va dir res, perquè els pintors quan pinten mai no diuen res, estan tant entusiamats amb aquells colors, formes i tot allò que veuen, que què voleu que diguin...
I mentrestant, tota la gent que tenia molta pressa passava pel costat d'aquell camí rondinant:
- Aquest camí no va enlloc! Quin fàstic!
Però ell, el camí, ja no estava trist quan els sentia, perquè havia après que, de vegades, no anar enlloc és una de les coses més meravelloses que es poden fer en aquesta vida."

(  extret de "Contes per un món millor" d'Enric Larreula)


Decoupage en safates

A partir de la tècnica de découpage i utilitzant unamica de pintura acrílica i tovallonsde paper vaig fer uns safates de servir per a cada membre de la família. La safata infantil va perfecte per a servir els berenars dels nens.


dimecres, 13 d’octubre del 2010

Ideal pels dies de pluja

Aquest teatre de titelles el vaig fer per la Xènia i és un bon recurs per jugar els des de pluja que ens quedem a casa. La base és una "burra" per penjar roba que es transforma en teatre quan ho necessitem.

dimarts, 12 d’octubre del 2010

Regal reciclat

Començo les entrades al meu blog el dia del sant de la meva mare, avui li regalaré aquest bolso. Està fet d'uns pantalons que durant anys ens hem anat passant perquè ens agradaven molt i ara ja els tocava retirada de l'armari... però perquè no portar-los sota una altra forma!
Veureu sovint exemples de reutilització al meu blog, potser per influència professional....

dilluns, 11 d’octubre del 2010

Un nou objectiu

Reinicio l'aventura de tenir un blog i aquesta vegada l'objectiu de l'aplicació la dedico a algunes de les meves aficions. Amb més obligacions familiars que abans, he après a gaudir del pocs moments que tenia lliures a base de poder dedicar-los a fer petites coses que m'agraden i que, tot i la seva minsa importància en aparença, poden provocar uns bons moments de felicitat.
Per això en aquest blog hi trobareu:

  • Manualitats diverses que faig per a casa o bé per a regalar.
  • Algunes fotografies especials o coses relacionades amb la fotografia.
  • Algun conte o relat curt per pensar

En tot cas espero que us agradin, us donin idees i us aportin almenys un somriure durant uns instants.