Va de ganxet

 Darrerament em resulta més fàcil trobar estonetes per fer coses de ganxet, més que treure la màquina de cosir. Una estona al vespre dón per molt...

Vaig trobar un cordó rodó, de cotó a dins i envoltat amb fil blau. Força consistent però amb una textura interessant. N'he fet un petit bolset per posar el mòbil a la meva filla. 

El bolso és molt senzill, amb una solapa amb punt baix i la resta punt alt perque sigui més flexible. No l'he forrat, enm sembla que no cal. Miraré si li va bé així. 

El fil l'he comprat a Zeeman, m'ha sortit molt econòmic i n'he fet servir una mateixa i mitja. Amb el que em queda potser faré posavasos o alguna cosa petita...

Avui fa 10 anys de blog

 Ostres! Com passa el temps!

Avui fa 10 anys que vaig iniciar el blog. Aquest va ser un repte que va venir arrel de ser mare. La resta d'iniciatives professionals i de lleure es varen esvair per un temps i vaig prioritzar aficions més conciliadores. Ja no tenia grans objectius sino que el meu objectiu era gaudir de cada moment. Per això el blog es va dir: " Petits objectius, grans moments". Eren moments per a mi, de relax, i de gaudi, que a més a més em regalaven el somriure dels altres.

Durant aquests anys he tingut en vàries ocasions el pensament de tancar-lo. Totes sabeu que la concialiació no sempre és fàcil. Però em vaig conformar a la rutina de fer coses creatives per nadal i pasqua, i esperar...

I encara sóc aquí, intentant engruixir les idees compartides en aquesta enorme xarxa mundial esperant que sempre podran servir a algú. 

En el meu cap i a les meves llibretes de notes hi ha moltes idees i projectes, que de ben segur continuaré compartint, i es converteixin en reptes, aquells dels quals es nodreix la vida i les ganes de viure. 

Celebro doncs amb vosaltres aquests 10 anys enviant-vos coratge i ànims que vosaltres també fabriqueu els reptes personals que us facin caminar endavant , o endarrera, o al costat, tot està bé.... però amb un somriure.

Una abraçada