diumenge, 6 de novembre de 2011

Adéu, àvia Rosa, adéu

Aquesta és una entrada trista, però d'aquelles que dicta el cor. Avui he dit adéu per sempre a la meva àvia Rosa, de 85 anys. Una dona forta, amb una valentia reforçada per la vida que va tocar viure a les persones de la seva generació. Una persona que s'ha apagat a poc a poc, com una llàntia a la qual se li va acabant l'oli, però que va brillar intensament amb un amor per tota la vida del que va gaudir amb el meu avi. 

Però el que si puc dir és que deixa moltes coses d'ella aquí, entre nosaltres i particularment en mi perquè m'ha encomanat el gust per les tradicions catalanes, el respecte i admiració per les coses antigues que m'anava ensenyant com si fossin tresors i la costura.
D'ella vaig aprendre molt mentre l'ajudava a fer les disfresses que any a any passaven per les nostres mans i llavors lluïa per carnaval: " fent i desfent apren l'aprenent" em deia quan m'equivocava.-,  "a tallar sempre hi ets a temps!" i llavors afegia l'anècdota de l'abric que va fer de joveneta per la seva mare que de tant de tallar va acabar essent un jaquetó...
Mil i una coses recordaré d'ella, amb qui vaig compartir gran part de la meva infantesa, moments bons i altres difícils però que sempre passaven sota aquest gran paraigua de la família que ella sempre mantenia obert per a tots, això era el més important per ella, veure'ns-hi junts.

Adéu àvia, adéu... i com sempre ens deies ara em surt del cor afegir-hi: i fes-me una trucada per saber que has arribat bé!


11 comentaris:

Neus Macias ha dit...

m'ho ha dit meva mare avui...una pèrdua molt propera que a mi també em deixa molts records, quantes estones passàvem amb ella de petits oi? ens disfressàvem a les habitacions remenant-li tot i deixant-li els armaris ben desordenats...i com m'agradava l'arròs a la cassola que fèia els diumenges! sens dubte, àvia Rosa, ets una persona que ha deixat emprempta. Un petó per tots!

Mati ha dit...

Elena, sento molt que passis per aquest mal moment, però el llegeixo penso que et queden molts bons records i potser això serà el que t'ajudarà a passar el teu dol..
Una forta abraçada...

Silvia ha dit...

Ho sento moltíssim....fa poc en parlavem, i la recordaves amb molt carinyo , recordes??...Una carta preciosa, sens dubte ...I que bonic poder recordar totes aquestes coses tan boniques!!
Des de el cel us cuidará....
Una forta abraçada....

pachtadict ha dit...

perder a una abuela es muy triste, aunque leyendote se que nunca podras olvidarla, ya que ha dejado en ti lo mejor de ella y ella desde el cielo siempre estara cuidandote, tenlo por seguro.
Un fuerte abrazo.

Assumpció ha dit...

Pensa que les persones no marxen mai del tot mentre les recordem, una abraçada ben forta,
Assumpció

Sandra ha dit...

Un beso grande en este triste momento,
Sandra

Gabriela López García ha dit...

Guapa, ho sento molt.
T'ha deixat una preciosa herencia, el teu gust per les manualitats.
Una abraçada.
Gaby

Florin ha dit...

Hola Helena, quines paraules més maques, no sé que tenen les àvies, ens han donat tant que jo crec que estan i estaràn sempre presents fem el que fem, la meva àvia aquest proper 6 de Gener, farà 30anys que s'en va anar, i encara avui he parlat d'ella amb una amiga, són tants els records...
Una abraçada ben forta !!!

Helena ha dit...

Gràcies pels vostres missatges de suport. Aquests moments serveixen sovint per revisar part de la teva vida i de la relació amb les persones que estimes. S'agraeix una mica de serenitat en el dia a dia accelerat que acostumem a viure. Només que caldria trobar-la sense envoltar-la de tanta tristor.

Aniette ha dit...

hola.
ho sento molt.
sens dubte, no marxará mai del tot, doncs ella estarà present en moltes de les coses cotidianes de la vida, per la riquesa de la sabiduria i saber fer que t´ha deixat a tu i a tota la teva famíla.
sempre estarà dins del teu cor i del teu pensament amb aquets records tan macos que tens d´ella.
ánims i endavant trempada !!!

Pepa ha dit...

Un petó ben gran i molts ànims!