dissabte, 11 de juny del 2011

Fira de Verges

Avui ha estat la meva primera fira exclusivament de labors. Tot i que a internet tens a disposició una fira constant, el fet de poder trobar, tocar, comparar els diferents materials i productes no té res a veure. M'han encantat totes les iniciatives de la fira: l'exposició, les propostes de tallers, els productes, l'intercanvi de blocs i sobretot el caliu de les persones que hi han participat.
També ha sigut un dia especial perquè l'he gaudit amb la meva mare, i feia moooolt temps que no passava tantes hores amb ella podent parlar de tot, gaudint d'un bon dinar, tranquil·lament i sense presses. De fet, sense desmerèixer la fira, ha estat el millor del dia. Gràcies mama!
Us poso algunes fotos de l'exposició, de l'ambient, dels sensacionals colors de les robes ben plegades que sempre que veig em fascinen i de les que m'he endut a casa per a convertir en algun objecte especial.

Un gran dia, gràcies a tots i totes les que l'heu fet possible.







6 comentaris:

PILAR BUJALDÓN ha dit...

Un reportaje muy bonito y significativo, me ha encantado volver a saludarte, el tiempo se ha comportado y nos ha dejado disfrutar de la Fira. Petóns!!!

mayninetes ha dit...

q be, maca!!!! deu ser molt xulo poder disfrutar de lexperiencia!!!!! ;)))

Florin ha dit...

Jo puc dir que és veritat el que dius del dia d'avui amb la teva mare, es veia una complicitat entre vosaltres. També dir-te que em va agradar molt poder pasar aquella petita estona tant agradable amb vosaltres.
Una abraçada !!!

LA MERCERIA ha dit...

Les persones fan que la fira sigui un éxit, ens van agradar molt les labors i les parades, també hem tornat amb moltes robetes per encetar nous projectes....
www.lamerceriademalgrat.blogspot.com

Pilarín ha dit...

AGGGGG!!!! Quina ràbia no haver coincidit amb tu i la teva mare!!!

Petonets,
Pilarín

PNA ha dit...

Quina joia compartir aquest dissabte amb la meva filla i descobrir una fira exclusivament de labors... extraordinària en el contingut...i en el ambient que s'hi respirava. Gràcies Helena!! un dia per repatir...