Una samarreta que comença a ser una tradició

No sé quan un costum anual es pot dir que ha esdevingut una tradició, ja fa tres anys que en aquesta data faig una entrada amb un treball semblant: una samarreta tunejada per la Diada nacional de Catalunya. De fet, m'agradaria que aquest fos l'últim.

Quan era més petita ja vaig viure en un entorn a l'escola on l'aprenentatge era unidireccional i la meva opinió poc comptava per aprovar i passar de curs, es treballaven altres capacitats que potser eren menys molestes a nivells de relacions entre les persones. Sobretot la de sotmetre'm i callar davant la persona que tenia més poder, i això segur que ha afectat decisions a la meva vida. 

Per fi el temps ha canviat i ara veig com la meva filla té la oportunitat d'educar-se per a reconèixer i saber gestionar les emocions, participant activament amb les problemàtiques de l'escola i ajudant a resoldre-les.... l'aprenentatge es fa a través de l'experiència i acceptant les visions dels demés. 

Però la creació d'una societat més culta, participativa i preocupada per tot allò que és comú, pel funcionament de les nostres comunitats, dels veïnatges... això no interessa a un govern centralista que només ho veu com una amenaça al seu poder. Val més imposar mesures que ens fan tornar anys enrera i aconseguir que la societat estigui dividida en funció del seu poder adquisitiu, que no poguem tenir tots la oportunitat d'aprendre i desenvolupar-nos no fos cas tinguessim massa sentit crític!

Avui sortiré per tercera vegada al carrer, i bàsicament perquè vull que la meva opinió es tingui en compte, que em consultin sobre els camins de futur que ha d'agafar el meu país i que aquest fet senzill de consultar acabi essent una cosa habitual a la nostra societat. 

M'agradaria tenir la il·lusió d'implicar-me en un nou repte: el de formar una país nou, eliminant totes aquells mals hàbits que hem adquirit i potenciant les capacitats de totes i cadascuna de les persones que estiguin disposades a tirar endavant per formar una societat  respectuosa i sostenible a nivell econòmic, ambiental i emocional.

I quan haurem après com fer-ho, que això pugui servir d'exemple a la resta de persones que tinguin la inquietud i que els mogui la il·lusió de posar el seu granet de sorra per canviar les coses.

Bona Diada a tots els que viviu a Catalunya.

Passeu un dia espléndid tots aquells que viviu al món.